Este año en navidades he abierto la mesa, como hacíamos siempre antes. Ese antes cuando éramos tantos. Igual que ahora nos sobra mesa, también nos sobran muertos. Pero son nuestros muertos. Como en la peli de Peter Pan imaginando una mesa repleta de comida y hacen como si… Yo también […]
Y hacemos como si… Llegeix més »
Hi ha un món que acaba El dia en que la teva mare deixa de dir el teu nom.
Un mon que acaba Llegeix més »
Lo de la crisis de los cuarenta pensaba que a mi no me pillaba. Que los duelos la convalidaban. Ahora ya no sé si son los restos de la fiesta, O que voy a la repesca, como siempre.
Crisis de los 40 Llegeix més »
No hay luces y sombras, ni dones y heridas. Igual que no hay buenos y malos. El Ego comprende la realidad de una forma dual y así permitimos a nuestra conciencia sentirse algo inocente. Para el Alma todo es uno. Eres tu. O tal vez ni eso. No tenemos tal poder.
La dualidad del ego Llegeix més »
Ara, que torneu a trobar-vos. Pare, a través teu estimo un món que sovint no m’agrada. Estimo l’art i el teatre que retorna el dret a estimar-nos tal com som. De tu he après la confiança a vegades cega en la bondat de l’ésser humà i a sorprendre’m de les coses boniques com si fos
Has sentido alguna vez que se repiten ciertas dinámicas en tus relaciones? Sientes que estás viviendo formas de relación iguales a las de tus padres aunque no te gustaban? En tu familia se repiten algunos problemas de salud? Tienes la sensación que tu vida no es exitosa? En las familias, de manera silenciosa a veces,
Qué son las Constelaciones Familiares? Llegeix més »
A casa s’ha declarat la guerra. Una batalla acarnissada que es combat dia i nit. Li diuen dolor oncològic. Un exèrcit de paliatius, per fugir a estones d’aquest territori tan hostil. I poder-te trobar amb alguna part de tu, amb sort encara indemne, enmig de tanta metralla. I és que en aquesta guerra, mare, ja
Aquesta guerra ja està escrita Llegeix més »
He tornat per uns instants a l’hospital. Gairebé dos anys després de la mudança Perquè quan un lloc esdevé indispensable per la vida, aquest lloc es torna casa. Però ja no reconec a cap ànima que hi habita I sé prou bé quines d’elles iniciaran el vol. Conec tots els indicis de la decrepitud Però
Mentre el càncer et desfeia, Vam podar les branques I netejar el sotabosc. Saber que marxaves per sempre, em va ajudar a veure-hi clar.
Dracera a la vida Llegeix més »
