Com refer de nou els marges d’aquest territori tan sabut tan ple de nosaltres. Trobar-me de nou al mapa amb el què m’he edificat. El que m’ha donat nom i cognoms. I m’ha fet vida. Entrar en aquest espai que ara es torna abisme, i desvetllar per fi l’enigme. On acaben ells i on començo …
Toco la terra on ara habites. buscant quelcom encara viu de tu. I hi ajupo la galta. _m’hi ficaria sencera i nua, només l’estona justa per empeltar-me d’alguna cosa encara teva. Per si oblido. Ara que ja pertanys a aquesta terra, brava, de mar i de pins, on hi has trobat la casa. I vinc …
Torno als carrers on vam tenir les darreres paraules, sobre una vida que marxava sense treva. Hi torno ara per si amb tant trasbals hi va quedar alguna sense dir, potser ofegada. I les escric per refer-te, per tornar-te pell, venes i òrgans. Per tornar-te el cos amb el què ballaves, amb el què miraves, …
Al calaix del paper reciclat he trobat retalls d’informes teus. Parlen d’un cos en runes. Tanta lletra per dir tan poca vida Però pel darrere, mare, el full és blanc. Tenim una altra oportunitat Reciclaré el futur I escriuré per fer-te vida.
A casa s’ha declarat la guerra. Una batalla acarnissada que es combat dia i nit. Li diuen dolor oncològic. Un exèrcit de paliatius, per fugir a estones d’aquest territori tan hostil. I poder-te trobar amb alguna part de tu, amb sort encara indemne, enmig de tanta metralla. I és que en aquesta guerra, mare, ja …
He tornat per uns instants a l’hospital. Gairebé dos anys després de la mudança Perquè quan un lloc esdevé indispensable per la vida, aquest lloc es torna casa. Però ja no reconec a cap ànima que hi habita I sé prou bé quines d’elles iniciaran el vol. Conec tots els indicis de la decrepitud Però …
Mentre el càncer et desfeia, Vam podar les branques I netejar el sotabosc. Saber que marxaves per sempre, em va ajudar a veure-hi clar.
La diferència entre l’agenda de la mare i la de la filla: En una s’hi anoten els guanys En l’altre, les pèrdues.
