A casa s’ha declarat la guerra.
Una batalla acarnissada que es combat dia i nit.
Li diuen dolor oncològic.
Un exèrcit de paliatius,
per fugir a estones d’aquest territori tan hostil.
I poder-te trobar amb alguna part de tu,
amb sort encara indemne,
enmig de tanta metralla.
I és que en aquesta guerra, mare, ja ningú hi guanya.
No es diu. Però tu i jo ho sabem.
I tanmateix, al vespre, quan et deixo al llit abatuda per la brutal gesta del dia,
em retiro dins d’aquestes quatre parets que quaranta anys enrera encara em bressolaven.
Avui però, hi sona una altra música,
a estones ja s’hi sent aquell silenci fred
I entreveus el final inajornable.
On ens retrobarem de nou, amb l’ordre de totes les coses.
