Ara, que torneu a trobar-vos.
Pare, a través teu estimo un món que sovint no m’agrada. Estimo l’art i el teatre que retorna el dret a estimar-nos tal com som. De tu he après la confiança a vegades cega en la bondat de l’ésser humà i a sorprendre’m de les coses boniques com si fos el primer cop.
Mare, a través teu estimo la Vida que m’has donat. Estimo la poesia que s’atreveix a apedaçar amb paraules algunes ànimes perdudes. De tu he après la passió per la bellesa del món i per la joia de ser, si l’altre també vol ser-hi.
Mare de tu he rebut l’alegria pel viure, la tenacitat per anar cap als meus somnis, la grandesa del què es comparteix amb l’altre.
Mare, ara que marxes, sàpigues que tinc tot el què necessito i més per ser feliç.
De vosaltres rebo el què m’heu donat, i els fruits de tots els que han estat abans.
Ara jo soc l’arbre.
