En les organitzacions, igual que en les persones, sovint busquem solucions als problemes d’una manera analítica. Si un equip de treball té un conflicte, analitzem les parts del conflicte per separat per trobar la causa d’aquest. Acostumem actuar el més aviat possible i proposar una solució que acabi amb el malestar.
Quan en el mateix context de l’organització trobem més d’una dificultat que es repeteix en el temps, val la pena preguntar-se des d’una altre lloc.
L’observació sistèmica és l’art de fer-se preguntes amb mirada desenfocada.
Observar el problema de manera desenfocada permet veure’l més enllà d’ell mateix, en relació a un context més ampli del què hi forma part. Ens situem des del sistema més alt i observem oberts al qué es mostra.
De què m’està parlant aquest problema? Què necessita del sistema? De quina manera el problema és la solució?
Mirem la dificultat com si ens volgués dir alguna cosa.
Els símptomes ens mostren el camí. Només volen ser vistos.
