Que els carrers et recordin

Torno als carrers on vam tenir les darreres paraules,

sobre una vida que marxava sense treva.

Hi torno ara per si amb tant trasbals hi va quedar alguna sense dir,

potser ofegada.

I les escric per refer-te, 

per tornar-te pell, venes i òrgans.

Per tornar-te el cos amb el què ballaves,

amb el què miraves,

amb el què em nombraves.

 

Laia Pérez de Olaguer

Feu un comentari