Com refer de nou els marges
d’aquest territori tan sabut
tan ple de nosaltres.
Trobar-me de nou al mapa amb el què m’he edificat.
El que m’ha donat nom i cognoms.
I m’ha fet vida.
Entrar
en aquest espai que ara es torna abisme,
i desvetllar per fi l’enigme. On acaben ells i on començo jo,
o a l’inversa.
Apropiar-me de la cartografia familiar
per alçar-me de nou com una de les seves.
I habitar-me a les paplentes,
fent dels fantasmes un kit de supervivència
per si l’abisme em troba a destemps,
en aquest propòsit persistent d’esdevenir-me.
