Casa brava

Toco la terra on ara habites.

buscant quelcom encara viu de tu.

I hi ajupo la galta.

   _m’hi ficaria sencera i nua, només l’estona justa

per empeltar-me d’alguna cosa encara teva.

Per si oblido.  

Ara que ja pertanys a aquesta terra,

brava,

de mar i de pins,

on

hi has trobat la casa.

I vinc a anunciar-te, mare,

que jo començo a fer-ne una de meva.

 

Laia Pérez de Olaguer

Deja un comentario