Hospital

He tornat per uns instants a l’hospital. 

Gairebé dos anys després de la mudança

Perquè quan un lloc esdevé indispensable per la vida,

aquest lloc es torna casa.

Però ja no reconec a cap ànima que hi habita

I sé prou bé quines d’elles iniciaran el vol.

Conec tots els indicis de la decrepitud

Però des d’aquesta habitació, 

les vistes no són les mateixes.

I ningú em demana el timbre si surto a respirar.

I ho hagués respirat tot, creu-me.

Per tornar-te l’aire que era teu.

L’olor de tanta malaltia ja no la recordava

I no deu ser bo, mare,

però quan l’he sentit,

una part de mi ha tornat a casa.

 

Laia Pérez de Olaguer

Deja un comentario