Laia

Y hacemos como si…

Este año en navidades he abierto la mesa,  como hacíamos siempre antes.               Ese antes cuando éramos tantos. Igual que ahora nos sobra mesa, también nos sobran muertos. Pero son nuestros muertos. Como en la peli de Peter Pan imaginando una mesa repleta de comida  y hacen como si… […]

Y hacemos como si… Leer más »

La dualidad del ego

No hay luces y sombras, ni dones y heridas.  Igual que no hay buenos y malos. El Ego comprende la realidad de una forma dual y así permitimos a nuestra conciencia sentirse algo inocente. Para el Alma todo es uno. Eres tu. O tal vez ni eso. No tenemos tal poder.   Laia Pérez de

La dualidad del ego Leer más »

Als meus pares

Ara, que torneu a trobar-vos. Pare, a través teu estimo un món que sovint no m’agrada. Estimo l’art i el teatre que retorna el dret a estimar-nos tal com som. De tu he après la confiança a vegades cega en la bondat de l’ésser humà i a sorprendre’m de les coses boniques com si fos

Als meus pares Leer más »

Hospital

He tornat per uns instants a l’hospital.  Gairebé dos anys després de la mudança Perquè quan un lloc esdevé indispensable per la vida, aquest lloc es torna casa. Però ja no reconec a cap ànima que hi habita I sé prou bé quines d’elles iniciaran el vol. Conec tots els indicis de la decrepitud Però

Hospital Leer más »